dimarts, 26 de juny del 2012

Pujar de nivell o "Arbeit is für alle da"

Comença l'estiu, aquella època de l'any on tots desitgem posar-nos morenos (qui més qui menys), sortir de festa, intentar no morir asfixiats per la calor humida que fa i el temps quan prolifera l'esport que es coneix com "Tirar currículums".

Doncs si, la tira de currículums. Molta gent (m'incloc) busca una feina aquests mesos, ja sigui o bé per pagar-se el següent curs, per estalviar quatre duros per a l'hivern o simplement per fer alguna cosa que reporti un cert benefici i no tenir la sensació de que ets inútil. Clar, tirar-los és molt fàcil, que et truquin ja és una mica més complicat i que t'agafin és molt més complicat, sobretot si et plantegen la fatídica pregunta: "Tens experiència?". Aquestes dues paraules et poden arribar a tancar portes, sobretot quan la teva resposta, amb tota la bona fe del món, és "No". I aquí entrem a l'etern cercle viciós. No tinc experiència perquè no puc accedir a una feina i no puc accedir a la mateixa perquè no tinc l'experiència que em donaria accedir a la feina a la qual no puc accedir perquè no tinc experiència. Això fa que em plantegi agafar un pal de fusta i anar a ostiar troncs d'arbre i  monigotes de pràctica (al més pur estil RPG) a veure si així pots obtenir-ne una mica, o si més no, pujar de nivell.

O marxar fora.

Tal i com va dir un bon home: "Wenn du kannst hier kein Arbeit finden dann muss du nach Berlin gehen."(poseu-ho al traductor de Google guapos). Doncs si, marxar fora potser seria una de les grans opcions a les quals podries optar, a més si ja saps dir quatre coses en anglès i dues en alemany ja ni t'explico. Però estem en el mateix, jo compro el meu bitllet d'avió, de tren o de camell i vaig a Berlín, Londres o Viena. I allà que? Doncs el mateix que aquí. Pots estar un parell de dies buscant curro en un país en el qual no entenguis el 100% de les coses que et diuen i a sobre que quan et preguntin si tens experiència encara no entenguis la pregunta i només sàpigues posar cara de Rajoy a les cimeres europees i somriure (o fotre cara de mania). A males, ja que hi ets pots fer una mica de turisme i anar a veure el Big Ben, la Brandenburger Tor o el Prater de Viena. Que més vols? Has vist món, has après una mica de l'idioma del lloc (o potser no) i a sobre has vist que no tens ni punyetera idea de conjugar l'alemany. I això ens deixa amb dues opcions.


La primera és entrar en el mercat negre. Pots fabricar crystal meth al menjador de casa al més pur estil "Breaking Bad" (si saps fer una salsa carbonara no crec que sigui gaire complicat fer-ho), pots comprar AK-47 a quilos i vendre'ls "por ahi" en plan "El señor de la guerra" o et pots dedicar a fer cantonades en un intent desesperat de fotre un polvo i que de pas et paguin. Si no sempre et queda l'opció de no fer res, cremar-te al sol, fundir-te els quatre euros que tinguis en farres i dormir com un perezós.

O penjar el cartell de tancat per vacances.



dimecres, 20 de juny del 2012

Investigar o com fotre a mar un país.

Senyors, senyores i dictadors. Continguin els seus orgasmes múltiples i seguin per veure com tornem a obrir el nostre blog de demagògia. Ha estat un any llarg, ple de retallades, convergències, temporada de "Juego de Tronos" i interminables hores d'estudi combinades amb litres, litres, litres i litres d'alcohol.

Doncs bé. Tornem a escriure perquè ens avorrim, és estiu i fot calor. Són bones raons i si no us agraden us foteu. El que passa és que tenim un petit problema i no sabem de quin tema escriure, podríem ser recurrents i acabar escrivint de retallades, d'eurocopes o de qualsevulla cosa que hagi passat en un any.

Però no.

Us foteu i avui parlaré de ciència. "Ciència?" direu. Aquesta coseta que tothom sap que existeix i per a que serveix però ningú sap com es fa. Des de que el senyor Pitàgores es va començar a fer palles mentals amb els quadrats dels catets i les hipotenuses fins que el senyoret Descartes va proposar les seves coordenades molta de la ciència ha estat feta per molt poca gent, pensadors privilegiats que amb els seus estudis han aconseguit fer d'aquesta petita roca a l'espai un lloc millor.

La ciència d'avui en dia es fa bastant diferent. Com? Investigant. Pagant fortunes en temps de crisi per tal de millorar una miqueta la vida de tots i aconseguir que el nostre coneixement (o només el de la gent que realment hi entén) sigui una mica més extens. I molta gent diu: "Ooooh, ooooh, a mi tant me fa saber si els neutrinos viatgen més ràpid que la llum, si la hipòtesi de Riemann és certa o si es pot colonitzar Mart".

Doncs a mi NO.

Estic fins la punta de la mateixa fava de veure que es tiren els diners de mala manera, rescatant el cul de senyors que enfonsen països, pagant a gent que donen puntades de peu a una pilota o pagant sumes desorbitades per construir armes per donar-les al tercer món i fer que aquesta gent visqui encara pitjor. Prefereixo que es gastin els calés en investigació. Investigació en noves fonts d'energia, en nous materials, en coses noves i útils. El que no pot ser és que països "civilitzats" com ara les espanyes pensin que val més la pena invertir en els totxos i el morter que no pas en la I i la D. Indignant. Però no s'hi pot fer res, els senyors que van decidir invertir en els totxos i el morter s'han forrat i també han forrat el país.

De merda.

I ara és massa tard. Massa tard per refer tot el que s'ha fet malament. Massa tard per pensar que potser si intentem millorar les coses en comptes de rebentar-les com es va fer amb la construcció potser tot aniria millor. Però no és massa tard per queixar-se i per fer demagògia. I per continuar insertant nombres primers a la funció zeta i veure si estan a la recta de Riemann.

Reflexionem-hi siusplau, reflexionem-hi.


diumenge, 22 de maig del 2011

Identitat nacional? No la veig enlloc

Primer de tot, m'agradaria tornar-vos a saludar després d'una bona temporada d'inactivitat. En aquest més han pasat unes quantes coses com ara l'incident del Japó i de Fukushima, el muntatge de la mort de l'Osama (si, penso que és mentida i que es tot propaganda electoral), uns quants examens, una revolució popular i des d'aquest matí unes eleccions municipals, que més que indignació o pena fan cagar.

Perquè fan cagar? Doncs perquè :

1.- No tenim idenitat nacional: si senyores i senyors, ara pes un mòdic preu i uns quants vots als partits botiflers poden fer que la mínima expressió de Catalunya (els pobles i ciutats d'arreu) estiguin governats per Convergents, Socialistes, Peperos i Plataformistes.

2.- Xenofobia al poder: doncs si, ni SI, ni la CUP, ni reagrupament, el gran triunfador d'aquestes municipals ha estat PxC (Plataforma per Catalunya). Els titllem de xenòfobs, de racistes, de nazis i de tres milions d'adjectius despectius més, però la gent els vota. Fan una demagògia que convenç a la gent i mira, els hi ha sortit bé. Els podem insultar, deixar-los per terra, pero ja tenen el que volen: prop de 67 regidors escampats per tota Catalunya.

3.- Autocomplaença i ganes de no fer res:
Senyor Ballesteros: "Hem guanyat perquè hem aconseguit la majoria a Tarragona".
Senyor Fernández: "Hemos ganado porque hemos conseguido tres regidores más que en las últimas municipales".
Senyora Forns : "Hem guanyat perquè tot i els 3 Gb de photoshop que tenen les fotos de la meva campanya tampoc hem perdut tants regidors".
Senyora Santís : "Hem guanyat perquè fins i tot amb unes fotos que foten pena hem entrar a l'ajuntament".
Totes aquestes declaracions són fícticies, però ja veurem quantes d'aquestes quatre s'allunyen gaire de la realitat. Jo només dic això, però un en comença a estar fins els pebrots que cadascú miri només per si mateix i escombri cap a casa a la mínima.

4.- Ni cas de la voluntat popular: #nolesvotes i #democraciarealya, dos moviments, que des del meu punt de vista em semblen fantàstics i totalment argumentats. No han servit de res. La gent no n'ha fet cas, s'han despertat, s'han pres el cafè i les torrades amb mermelada, han fet qualsevulla cosa durant el matí i abans d'anar a fer el vermut a la plaça del poble o a casa de l'amic del costat de la rambla han anat a votar. Sense fer cas de les reivindicacions, només votant per esma i sense cap tipus de criteri (no tothom, però segurament la gran majoria si). Només cal veure, a les catalanes fa res van guanyar els convergents, ara retallen per aquí i retallen per allà i tothom es volca a votar al PSC perquè n'estan farts. No té cap sentit.

Fins aquí la meva petita crítica i crida al sentit comú. Només demano una mica de consistència a l'hora d'anar a votar i ser conseqüent amb els nostres actes com a país.

He dit

(Autor: Català Indignat)

dimarts, 12 d’abril del 2011

Si demà mateix es celebrés un referèndum sobre la independència de Catalunya, vostè què votaria?

1998: Què és això? Són coses de grans.
2002: No, no ho veig com a solució, però tampoc em mullo perquè no en tinc ni idea.
2007: Votaria que sí, però ho veig tan llunyà que no m'importa massa.
2009: Sí, res més a dir. No calen arguments per a defensar l'independentisme. On cal buscar arguments es per a criticar-lo.
2010: Sí, però veig molta divisió entre els partits anomenats independentistes, seria difícil aconseguir-ho...
2011: 

Bona nit, lectors. Com a encapçalament de l'article he fet un petit resum sobre la meva evolució respecte a l'independentisme al llarg de la meva vida, en moments en els quals m'ho he plantejat. Com podeu veure, el 2011 no té descripció pròpia, direu. Doncs no és així, la descripció corresponent és tot aquest article, doncs he decidit parlar sobre la meva visió actual sobre aquest tema.

Tal com va afirmar el meu company de pis en l'anterior entrada al blog, Catalunya és Catalunya per si sola. Catalunya és un ens sociocultural concret, i no concebo Catalunya dins d'EspaÑa. Ho considero simplement un fet desafortunat i transitori que està durant massa.
Anem al que anem, Catalunya és perfectament capaç de sobreviure com a estat, i de tenir un bon nivell de vida. Molts diran, oh, ja estem bé com estem, tampoc cal posar-se en merders, ara hi ha crisi, i blabla. Justament una gran part de la crisi catalana ve d'estar units a aquesta farsa d'estat que ens oprimeix, ens roba, ens insulta constitucionalment, i no ens deixa opinar. Pero per tots es sabut, i ho hem comprovat a base d'intentar-ho, que l'estat espaÑol no cedirà ni un mil·límetre. No li interessa perdre el molt% del seu finançament autonòmic que aporta Catalunya i que a l'hora de retornar-nos en forma de millores socials, desapareix msteriosament. Però això sí, tot es constitucional. 
Però el principal problema no és EspaÑa, sino nosaltres mateixos. Existeixen una pila de partits independentistes que no es posen d'acord entre ells. Cadascun de nosaltres (Parlo com a independentistes) simpatitzarà amb algun partit concret, i distarà dels altres per la seva forma d'actuar, o per altres nimietats que a la llarga no importaran. El que necessita l'independentisme és unitat. Unitat que no va tenir durant les eleccions al parlament. Fem un cop d'ull a la situació en aquell moment. De partits independentistes amb cert ressò només consideraré Solidaritat Catalana i Reagrupament. El tema d'ERC és preocupant des de fa temps. El que hauria de ser el motor de l'independentisme es va estancar en pactes amb el PSC, (el qual veig enfonsat del tot, no li veig possible solució, la seva subordinació al PSOE es vergonyosa). Però encara tinc fe en ERC. Un canvi intern i una reestruturació dels seus valors morals és el que ells i tota Catalunya necessiten. Pel que fa a les altres dues forces, Reagrupament (Sorgit d'una escissió d'ERC que va veure l'estancament del partit, va decidir començar de zero) potser no va saber fer una campanya mediàtica i divulgativa suficientment àmplia com per a treure cap diputat . De fer campanya mediàtica s'en va encarregar el senyor Laporta amb el seu partit creat des de 0, i que en aquell moment vaig criticar fins a la sacietat, culpable directa o indirectament dels mals resultats independentistes al parlament. Però no seré radical i també admetré la part de culpa de Reagrupament. Totes dues parts s'havien se posar d'acord per formar una coalició. Tot i això, Solidaritat va aprofitar l'èxit del senyor Laporta amb el Barça per a aconseguir vots d'una part de la població culé i independentista a la vegada que ho veien com a solució, i van ser ells els que es van tancar en banda a qualsevulla negociació.
Vaig seguir la campanya electoral d'ambdós partits i Solidaritat em va semblar una mica d'estar per casa, un partit fet a cuita-corrents sense propostes polítiques clares i sostingut per la figura de Laporta. Reagrupament em va semblar seriós, humil, i amb un projecte clar i entenedor, per això els hi vaig oferir el meu vot, tot i que al final no hagués tingut valor. Solidaritat va treure 4 escons, pero l'independentisme com a força política teòrica va fracassar. Poc després Laporta es va cansar de jugar a ser polític i va abandonar el partit. Va deixar els seus amb la difícil missió de mantenir un partir sense líder, i crec que se n'han sortit prou bé. (L'acampada davant del parlament diu molt a favor seu). 
Direu, la situació està fotuda, segons com ho pintes. Doncs no, ara mateix veig un clima d'unitat que no m'esperava veure. Alguns convergents estan donant una imatge que realment em sorprèn, està recolzant l'independentisme, no oficialment, però gran part dels seus diputats ho fan, així com el senyor Mas, la opinió del qual té més pes, doncs és el president del nostre país i porta la veu cantant. (Altres decisions no em sorprenen, com les retallades a hospitals, els partits de dretes ja ho fan això de fer marranades als pobres). La consulta popular a Barcelona, la proposta de llei d'independència, l'acampada dels de SI, decisió de Reagrupament a Tarragona de no presentar-se a les municipals per no fer perdre vots independentistes, i moltíssims altres actes em fan creure que la unió social independentista s'està aconseguint. Gairebé no veig crítiques d'uns partits cap a altres, sino que veig una intenció comuna d'aconseguir el dret a decidir. No afegeixo res més, doncs aquests dies estan passant moltes coses i aviat aquest article es quedaria estancat.

Resumint amb una frase: Està més a prop del que ens volen fer creure!

Crec que m'ha quedat un text una mica inconnex, fet amb presses i potser he ofès a votants de SI i a votants de CiU, però als segons més igual (comenteu i opineu), però crec que he deixat clara la meva opinió, que és l'objectiu d'aquest article.

Salut i independència!


.                                                                                                                 (Autor: Ramon de les Olives)

dilluns, 11 d’abril del 2011

Adéu, Espanya!


EscoltaEspanya,
la veu d’un fill
que et parla en llengua
no castellana;
parlo en la llengua
que m’ha donat
la terra aspra:
en aquesta llengua
pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.

T’han parlat massa
dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries
i els teus records,
records i glòries
només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te
molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes
vida és la sang,
vida pels d’ara
i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves
en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies
a mort els fills,
te satisfeies
d’honres mortals,
i eren tes festes
els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos
marxar replens
dels fills que duies
a que morissin:
somrients marxaven
cap a l’atzar;
i tu cantaves
vora del mar
com una folla.

On són els barcos?
On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes,
no tens ningú.
EspanyaEspanya,
retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t
de tant de mal;
que el plô et torni fecunda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On etsEspanya?
No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua
que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?

AdéuEspanya!


Joan Maragall


Potser no ha canviat massa el panorama, potser Espanya continua sent aquella folla que viu de la seva glòria passada. 
També cal entendre el que és veritablement Espanya i es que senyors no ens enganyem, Espanya en si no té sentit ja que Espanya és Castella i ja està, Espanya no és Catalunya, Espanya no és el País Basc, Espanya no és Navarra, Espanya és Castella i Castella i Lleó, res més, estem vivint en un país absurd, que mai ha tingut ni tindrà sentit ja que ningú vol ser Espanya, i amb raó ja que l'existència d'Espanya no aporta res a ningú.


AdéuEspanya!

divendres, 8 d’abril del 2011

Incompetència i ignorància: el "cocktail" perfecte...

Segon per la cua a Europa, només superat per Grècia.

Si lectors i lectores, aquesta és la realitat del nostre país (suposadament un país desenvolupat, de la qual cosa cada dia dubto més), la nostra educació és de les pitjors que hi ha ara mateix al panorama europeu. I és que clar, nosaltres, que sempre anem al revés del món no podíem ser una altra cosa al panorama educatiu. Però clar,  molta gent dirà: "O ves, això és culpa del govern de ZP" (sobretot si fóssiu la senyora T.T, ho sento, però vam dir que només ens fotriem amb gent coneguda, si no la coneixeu la busqueu a Sant Google). No crec que sigui culpa només del ZP, ni tan sols de l'Aznar o el Pujol, de fet no se de qui és la culpa, així que culparé la societat en general. Bé quitxalla, no ens despistem que això se'ns escapa de les mans.

Tornem al tema principal. El fet és que l'educació en aquest país (i més aviat el sistema educatiu en si) té, o al menys penso jo, té dos problemes bàsics (si en sabeu algun altre us insto a participar i difamar tant com vulgueu). Els problemes són:

1.- La incompetència/no vocació dels professors: Doncs si, em foto amb els professors, i que? (només amb els incompetents que consti) Hi ha molta incompetència congènita la qual no es pot solucionar. Com pot ser que una professora de pàrvuls no pugui fer seure els nens de 5 anys a les cadires? No és una professional? No es suposa que ha estudiat 3 (o 4 anys amb lo de Bolonya) anys per tal de poder dur a terme aquesta feina? A no, que a magisteri infantil es dediquen a fer boletes de paper i enganxar-les en murals. O a discutir durant dues hores a les biblioteques dels enginyers perquè a una el títol no li agrada de color verd... Si ja a la universitat s'ensenya això, com volen educar els nostres fills amb uns bons valors i uns coneixements fonamentats i sòlids? (que consti que sóc dels que penso que l'educació ha de començar a casa).

2.- Sempre anem al revés del món: Doncs si estimats compatriotes, "Spain is different". Això ho sabem tots, perquè clar, hem d'anar sempre uns 15 anys tard. A Europa s'ha implantat el pla Bolonya? És igual! Això és Can Pixa! Implantem-lo d'aquí 15 anys que ara no ens cal!! Que fem servir plans d'estudi i sistemes obsolets?   Tant li fot! Deixem que els nens vagin a classe i que ho sentin una obligació més que no pas es motivi perquè el dia de demà siguin uns bons professionals (en l'àmbit que sigui, però que siguin bons)! Però bé, tot això és problema dels de dalt, que només miren per ells mateixos (a aquests també els hi fotrem canya un altre dia).

És per això que critico el sistema, des del punt de vista d'una persona que porta 18 anys de la seva curta vida (només 19) estudiant i que només s'ha trobat potser amb 4 professors que realment l'han motivat per estudiar i han fet que li agradés la seva assignatura.

Doncs bé, fins aquí aquesta petita reflexió, de part d'un estudiant resignat. A estudiar i fer-vos uns homes (o dones, siguem paritaris) de profit!!

(Autor: Pere Armengol)

dijous, 7 d’abril del 2011

"Praparasió i juita". L'esperit necessari per a ésser regidor

Bona nit conciutadans!

Si mai cap de vosaltres ha escrit o col·laborat en algun blog diari com aquest, bé sabreu com de difícil es fa trobar idees per parlar de quelcom interessant i d'actualitat. Et pots passar hores pensant algun tema pero no arribes enlloc. I de sobte, la inspiració et ve de cop. Alguna frase absurda que sents pel carrer, alguna situació quotidiana, o en el meu cas d'avui, haver vist algun vídeo suggerent. Concretament, un vídeo de www.cronica.cat (Aprofito per exaltar la seva meravellosa tasca informativa, gràcies als quals estic prou al dia del que passa a la vida política del meu país) on una "culta i ben formada" jove d'uns 22 anys, més o menys, parla sobre els motius que l'impulsen a presentar una candidatura per PxC (Plataforma per Catalunya), els quals almenys han tingut el seny de no incloure la paraula "partit" al seu nom, ja que més que un partit, això es una farsa exageradament patètica i demagògica (barata, no com nosaltres). No ens posarem en temes de crítica del partit en si, la qual cosa podria suposar un article sencer, perquè tela... Us insto a que mireu sencer el vídeo que adjunto a continuació abans de continuar llegint-me:

http://www.cronica.cat/noticia/VIDEO_la_candidata_menys_preparada_de_Plataforma_per_Catalunya

D'acord. Bé. Poca cosa a dir. Segurament com vosaltres, a l'acabar de veure el vídeo vaig pensar que era una broma de mal gust feta per alguns joves idealistes criticant la ignorància massiva imperant en el nostre país. Vaig investigar una mica més el cas d'aquesta noia, i vaig topar amb la realitat. Aquesta noia parla seriosament.  I ara es quan espero que vosaltres us plantegeu el que jo em plantejo: Realment no es podrien fer excepcions en la Declaració dels drets humans i fer la vista llarga per evitar casos així? Bromes a banda, el discurs que planteja aquesta noia es pèssim, denigrant i ridícul, per no dir més adjectius que la indueixin al suicidi. Sincerament, la cúpula del partit que ella representa no ha tingut la vista necessària per evitar que una persona així es presentés a l'ajuntament d'un poble? Em plantejaria seriosament continuar amb la meva existència en aquest món si a l'ajuntament de l'Espluga s'hi mogués un personatge així. Per cert, aprofito (ja esteu veient que m'agrada aprofitar) per a saludar a tots els espluguins i espluguines que han compartit algun bon moment de la meva vida, els quals son gent magnífica, i no mereixen això.
Un cop havent vomitat tot el que penso sobre aquest tema, toca escudar-me per a possibles crítiques (tot i que pel que he vist la gran part de la població opina el mateix que jo). Em direu, qui cony ets tu per criticar a una noia que l'únic que ha fet es demostrar que el sistema educatiu espanyol és, si més no, preocupant? Doncs jo sóc jo, i des de l'anonimat d'Internet critico a qui crec que mereix ser criticat, i enalteixo a qui considero que ho mereixi. I un cop més aplico la meva màxima moral, extreta del refranyer popular:

"Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era"

Però abans d'acabar vull dir una cosa. Per pèssimes que hagin estat les conseqüències del que ha dit, aquesta noia ha fet una cosa de la qual no m'esperava que ningú de la seva tribu social fes mai. Moure's per la política. I això, per molt que la critiqueu, molts de nosaltres no ho hem fet pas. Bé, es que l'ha cagat tant que no sé ni si jo mateix realment em crec el que acabo de dir, pero li donaré el meu vot de confiança (sóc molt de confiar en la gent jo), i espero que públicament demani perdó i retiri la seva candidatura el més aviat possible.

Res més a dir, lectors: comenteu i difongueu-nos!

(Autor: Ramon de les Olives)