Senyors, senyores i dictadors. Continguin els seus orgasmes múltiples i seguin per veure com tornem a obrir el nostre blog de demagògia. Ha estat un any llarg, ple de retallades, convergències, temporada de "Juego de Tronos" i interminables hores d'estudi combinades amb litres, litres, litres i litres d'alcohol.
Doncs bé. Tornem a escriure perquè ens avorrim, és estiu i fot calor. Són bones raons i si no us agraden us foteu. El que passa és que tenim un petit problema i no sabem de quin tema escriure, podríem ser recurrents i acabar escrivint de retallades, d'eurocopes o de qualsevulla cosa que hagi passat en un any.
Però no.
Us foteu i avui parlaré de ciència. "Ciència?" direu. Aquesta coseta que tothom sap que existeix i per a que serveix però ningú sap com es fa. Des de que el senyor Pitàgores es va començar a fer palles mentals amb els quadrats dels catets i les hipotenuses fins que el senyoret Descartes va proposar les seves coordenades molta de la ciència ha estat feta per molt poca gent, pensadors privilegiats que amb els seus estudis han aconseguit fer d'aquesta petita roca a l'espai un lloc millor.
La ciència d'avui en dia es fa bastant diferent. Com? Investigant. Pagant fortunes en temps de crisi per tal de millorar una miqueta la vida de tots i aconseguir que el nostre coneixement (o només el de la gent que realment hi entén) sigui una mica més extens. I molta gent diu: "Ooooh, ooooh, a mi tant me fa saber si els neutrinos viatgen més ràpid que la llum, si la hipòtesi de Riemann és certa o si es pot colonitzar Mart".
Doncs a mi NO.
Estic fins la punta de la mateixa fava de veure que es tiren els diners de mala manera, rescatant el cul de senyors que enfonsen països, pagant a gent que donen puntades de peu a una pilota o pagant sumes desorbitades per construir armes per donar-les al tercer món i fer que aquesta gent visqui encara pitjor. Prefereixo que es gastin els calés en investigació. Investigació en noves fonts d'energia, en nous materials, en coses noves i útils. El que no pot ser és que països "civilitzats" com ara les espanyes pensin que val més la pena invertir en els totxos i el morter que no pas en la I i la D. Indignant. Però no s'hi pot fer res, els senyors que van decidir invertir en els totxos i el morter s'han forrat i també han forrat el país.
De merda.
I ara és massa tard. Massa tard per refer tot el que s'ha fet malament. Massa tard per pensar que potser si intentem millorar les coses en comptes de rebentar-les com es va fer amb la construcció potser tot aniria millor. Però no és massa tard per queixar-se i per fer demagògia. I per continuar insertant nombres primers a la funció zeta i veure si estan a la recta de Riemann.
Reflexionem-hi siusplau, reflexionem-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada