Compra't un cavall

“Si hagués preguntat als meus clients que volien, m’haguessin dit un cavall més ràpid”

-Henry Ford

És trist començar un escrit amb una cita d’una altre persona, però bé que hi farem, per gràcia o desgràcia de persones en som moltes. Doncs bé, utilitzaré aquesta marranada de blog per tal de donar a conèixer la meva opinió en aquest moment ( Dimecres a les 18:39) i es que és important que tot pot canviar però sense deixar de ésser.

Comencem, primerament cal veure que som molta gent i evidentment com que som una societat molt oberta i molt maca i molt sostenible (una paraula horrorosa per cert) i  molt plural i som tots molt simpàtics tots no podem pas dir, i bé vaja ja no dic pensar, que una persona pugui arribar a ser pitjor que una altre, això seria dir una gran mentida no? Ja que som tots iguals!!!!

Carai tu si som iguals, tan iguals que no hi ha res més desagradable que que em comparin amb una altre persona. I és que no se si hi heu pensat però en aquest món cada persona que l’habita o la gran majoria que l’habita pot, com tu, pensar, patir, crear, estimar, actuar… doncs el problema m’arriba quan em plantejo si les altres persones es plantegen les coses que em plantejo jo, i aleshores penso perquè no han arribat a plantejar-se el mateix que jo i la resposta és evident, perquè no són jo, és a dir, que cada individu creix d’una manera i interactua amb certes persones o deix de fer-ho, portant-lo a ser millor o pitjor persona o amb un criteri més o menys adequat, això sempre partint de la base de que naixem essent tots iguals de la qual cosa no n’estic segur.

A partir d’aquí parlaré del Gadafi i si no l’hi trobes relació amb el paràgraf anterior ho sento per tu, però sempre podrem criticar a l’educació que hem rebut com a últim recurs no? :D

Doncs bé el Gadafi és un assassí i un malparit i un desgraciat i això és innegable, però per altra banda també és un somiador ja que ell per molts diners que tingui no enten la seva vida sense poder manar a Líbia, el que és el seu país, i el qual és el sentit que ell dóna a la seva vida i això a la seva manera és maco.

I es que si alguna cosa cal fer en aquesta vida per ser feliç és buscar, intentar entendre i viure  amb i per la bellesa.

Per acabar només em queda dir dos coses, al meu costat del sofà en aquest moment hi ha una persona la música de la qual es confon amb la meva i es fa desagradable i d’altra banda fa exactement una setmana vaig menjar el millor llobarro que mai he provat.

Gran Tomeu Penya !

(Autor: René)