dimarts, 26 de juny del 2012

Pujar de nivell o "Arbeit is für alle da"

Comença l'estiu, aquella època de l'any on tots desitgem posar-nos morenos (qui més qui menys), sortir de festa, intentar no morir asfixiats per la calor humida que fa i el temps quan prolifera l'esport que es coneix com "Tirar currículums".

Doncs si, la tira de currículums. Molta gent (m'incloc) busca una feina aquests mesos, ja sigui o bé per pagar-se el següent curs, per estalviar quatre duros per a l'hivern o simplement per fer alguna cosa que reporti un cert benefici i no tenir la sensació de que ets inútil. Clar, tirar-los és molt fàcil, que et truquin ja és una mica més complicat i que t'agafin és molt més complicat, sobretot si et plantegen la fatídica pregunta: "Tens experiència?". Aquestes dues paraules et poden arribar a tancar portes, sobretot quan la teva resposta, amb tota la bona fe del món, és "No". I aquí entrem a l'etern cercle viciós. No tinc experiència perquè no puc accedir a una feina i no puc accedir a la mateixa perquè no tinc l'experiència que em donaria accedir a la feina a la qual no puc accedir perquè no tinc experiència. Això fa que em plantegi agafar un pal de fusta i anar a ostiar troncs d'arbre i  monigotes de pràctica (al més pur estil RPG) a veure si així pots obtenir-ne una mica, o si més no, pujar de nivell.

O marxar fora.

Tal i com va dir un bon home: "Wenn du kannst hier kein Arbeit finden dann muss du nach Berlin gehen."(poseu-ho al traductor de Google guapos). Doncs si, marxar fora potser seria una de les grans opcions a les quals podries optar, a més si ja saps dir quatre coses en anglès i dues en alemany ja ni t'explico. Però estem en el mateix, jo compro el meu bitllet d'avió, de tren o de camell i vaig a Berlín, Londres o Viena. I allà que? Doncs el mateix que aquí. Pots estar un parell de dies buscant curro en un país en el qual no entenguis el 100% de les coses que et diuen i a sobre que quan et preguntin si tens experiència encara no entenguis la pregunta i només sàpigues posar cara de Rajoy a les cimeres europees i somriure (o fotre cara de mania). A males, ja que hi ets pots fer una mica de turisme i anar a veure el Big Ben, la Brandenburger Tor o el Prater de Viena. Que més vols? Has vist món, has après una mica de l'idioma del lloc (o potser no) i a sobre has vist que no tens ni punyetera idea de conjugar l'alemany. I això ens deixa amb dues opcions.


La primera és entrar en el mercat negre. Pots fabricar crystal meth al menjador de casa al més pur estil "Breaking Bad" (si saps fer una salsa carbonara no crec que sigui gaire complicat fer-ho), pots comprar AK-47 a quilos i vendre'ls "por ahi" en plan "El señor de la guerra" o et pots dedicar a fer cantonades en un intent desesperat de fotre un polvo i que de pas et paguin. Si no sempre et queda l'opció de no fer res, cremar-te al sol, fundir-te els quatre euros que tinguis en farres i dormir com un perezós.

O penjar el cartell de tancat per vacances.



dimecres, 20 de juny del 2012

Investigar o com fotre a mar un país.

Senyors, senyores i dictadors. Continguin els seus orgasmes múltiples i seguin per veure com tornem a obrir el nostre blog de demagògia. Ha estat un any llarg, ple de retallades, convergències, temporada de "Juego de Tronos" i interminables hores d'estudi combinades amb litres, litres, litres i litres d'alcohol.

Doncs bé. Tornem a escriure perquè ens avorrim, és estiu i fot calor. Són bones raons i si no us agraden us foteu. El que passa és que tenim un petit problema i no sabem de quin tema escriure, podríem ser recurrents i acabar escrivint de retallades, d'eurocopes o de qualsevulla cosa que hagi passat en un any.

Però no.

Us foteu i avui parlaré de ciència. "Ciència?" direu. Aquesta coseta que tothom sap que existeix i per a que serveix però ningú sap com es fa. Des de que el senyor Pitàgores es va començar a fer palles mentals amb els quadrats dels catets i les hipotenuses fins que el senyoret Descartes va proposar les seves coordenades molta de la ciència ha estat feta per molt poca gent, pensadors privilegiats que amb els seus estudis han aconseguit fer d'aquesta petita roca a l'espai un lloc millor.

La ciència d'avui en dia es fa bastant diferent. Com? Investigant. Pagant fortunes en temps de crisi per tal de millorar una miqueta la vida de tots i aconseguir que el nostre coneixement (o només el de la gent que realment hi entén) sigui una mica més extens. I molta gent diu: "Ooooh, ooooh, a mi tant me fa saber si els neutrinos viatgen més ràpid que la llum, si la hipòtesi de Riemann és certa o si es pot colonitzar Mart".

Doncs a mi NO.

Estic fins la punta de la mateixa fava de veure que es tiren els diners de mala manera, rescatant el cul de senyors que enfonsen països, pagant a gent que donen puntades de peu a una pilota o pagant sumes desorbitades per construir armes per donar-les al tercer món i fer que aquesta gent visqui encara pitjor. Prefereixo que es gastin els calés en investigació. Investigació en noves fonts d'energia, en nous materials, en coses noves i útils. El que no pot ser és que països "civilitzats" com ara les espanyes pensin que val més la pena invertir en els totxos i el morter que no pas en la I i la D. Indignant. Però no s'hi pot fer res, els senyors que van decidir invertir en els totxos i el morter s'han forrat i també han forrat el país.

De merda.

I ara és massa tard. Massa tard per refer tot el que s'ha fet malament. Massa tard per pensar que potser si intentem millorar les coses en comptes de rebentar-les com es va fer amb la construcció potser tot aniria millor. Però no és massa tard per queixar-se i per fer demagògia. I per continuar insertant nombres primers a la funció zeta i veure si estan a la recta de Riemann.

Reflexionem-hi siusplau, reflexionem-hi.